Màster Universitari en Recerca en Medicina Clínica
Emprèn la carrera científica amb la comoditat de la formació online i el suport d’experts clínics i la col·laboració de la Càtedra d’Al·lèrgia
Ets el nostre tipus d'alumne/a?
Comptes amb una titulació en la branca de Ciències de la Salut; Medicina, Bioquímica, Farmàcia, Biologia, Infermeria, Nutrició, Psicologia, Treball Social, Fisioteràpia o Teràpia Ocupacional?
Si ets titulat en alguna d’aquestes especialitats i a més vols adquirir coneixements per a desenvolupar metodologies de recerca, analitzar i interpretar recerques clíniques i abordar les teues pròpies recerques científiques, est és el teu màster.
OBJECTIUS
Formar professionals capaços de:
- Demostrar una competència sistemàtica en l’àmbit de la medicina
- Concebre, dissenyar i posar en pràctica un procés substancial de recerca
- Contribuir a estendre les fronteres del coneixements a través d’una recerca
- Realitzar l’anàlisi crítica, avaluar i sintetitzar les idees complexes
- Saber comunicar les troballes en salut a la comunitat acadèmica i a la societat
PLA D’ESTUDIS
El màster constitueix un total de 60 crèdits ECTS equivalents a un curs acadèmic. En el primer semestre es cursaran quatre assignatures obligatòries (30 ECTS). En el segon, l’alumnat triarà entre les assignatures optatives fins a completar 12 ECTS, així com també desenvoluparan el Treball Fi de Màster amb resultats (18 ECTS).
Mòdul Comú de Matèries Obligatòries
Metodologia de la Investigació I
En aquesta assignatura es realitzarà una introducció dels principals elements de la Metodologia d’Investigació, que es desenvoluparà i completarà en Metodologia de la Investigació II i es complementarà en altres assignatures d’aquest Màster.
Es començarà amb els aspectes generals de la investigació, les condicions de mesura i trets de la poblacions involucrades en el disseny de l’estudi, la definició de validesa interna i externa i els errors que poden aparéixer en un estudi, així com es resumiran els aspectes claus, des del punt de vista ètic i legal vigent, a tindre en compte en els estudis clínics. A continuació atendrà el plantejament de la pregunta d’investigació que definisca de la forma mes concreta possible el problema que es vol investigar de forma estructurada seguint el format PIC. I definir la hipòtesi que es vol validar i els objectius de la investigació, generals i específics.
Posteriorment es realitza una introducció al disseny d’estudis i mesures de freqüència i associació d’impacte. La definició del conjunt de les variables que permeten complir amb els objectius establits i l’elaboració d’un quadern de recollida de dades (CRD).
Després s’introduirà a l’alumnes en una primera anàlisi descriptiva, agrupant o reduint les dades, categoritzant les variables i a continuació es defineixen els factors de confusió o modificadors de l’efecte o interacció. Primer es realitza l’anàlisi crua de les dades per a passar després a una anàlisi estratificada. També es descriuen les principals formes de presentar els resultats d’una investigació. I finalment l’alumne aprendrà els conceptes epidemiològics bàsics i la seua aplicació a la pràctica clínica.
- Emilio Flores Pardo
- Concepción Carratalá Munuera
- Domingo Orozco Beltrán
- Isabel Belinchon Romero
- Maria Victoria Moreno Cantó
- Isabel Belinchón Romero
- Maria José Prieto Castelló
Metodologia de la Investigació II
En aquest mòdul es desenvolupen les següents matèries de coneixement: disseny d’estudis (dissenys especials, assajos clínics i estudis d’avaluació de tecnologies sanitàries); elecció de la població d’estudi (població d’estudi, estratègies de mostreig i determinació de la grandària mostral); precisió i validesa d’un estudi; anàlisi i gestió de dades (preparació de manera teòric-pràctica d’una base de dades, anàlisi de la mateixa i presentació de resultats), i estudis d’investigació en salut (seguretat del pacient i qualitat de vida).
- Blanca Juana Lumbreras Lacarra
- Lucy Anne Parker
- María Asunción Pastor Valero
- Jesús María Aranaz Andrés
- Isabel Belinchon Romero
- Emilio Flores Pardo
- Elsa López Pintor
- Jesús María Aranaz Andrés
Documentació Científica Avançada i Elaboració Pràctica d'un Projecte d'Investigació
En aquesta matèria l’alumne aprendrà com adquirir la informació sobre salut i malaltia que circula per internet i de les eines per a la recuperació de la informació mitjançant una visió critica i real i a més se li capacitarà a l’alumne en l’elaboració pràctica d’un projecte d’investigació, en 10 unitats de Documentació científica avançada i en 6 unitats d’elaboració pràctica d’un projecte d’investigació. En concret:
- Conéixer les principals eines per a la recuperació d’informació hui dia disponibles en Ciències de la Salut: PubMed, Embase, Biblioteca Cochrane, Web of Knowledge, Scopus, etc.
- Conéixer la difusió dels resultats de la investigació
- Conéixer els principals indicadors utilitzats per a valorar la qualitat de la producicón científica escrita, així com les seues fortaleses i febleses
- Elaboració i presentació de sol·licituds de finançament de projectes d’I+Sr
- Cas Pràctic: elaboració d’una sol·licitud de finançament d’un projecte d’I+D hipotètic
- Francisco Javier Fernández Sánchez
- Blanca Juana Lumbreras Lacarra
- Enrique Perdiguero Gil
Aplicació de l'Evidència Científica a la Medicina
En aquesta assignatura es proporcionen les eines per a la cerca i avaluació crítica de l’evidència per a la presa de decisions clíniques tant terapèutiques com preventives.
L’assignatura se centra en els estudis d’intervenció que proporcionen una major qualitat de l’evidència per a la presa de decisions (els assajos clínics aleatoritzats i les revisions sistemàtiques d’assajos aleatoritzats). En les successives unitats s’examinarà el marc conceptual de la presa de decisions basades en l’evidència, la valoració de la qualitat de l’evidència i la seua aplicació al pacient individual.
En finalitzar l’assignatura el participant ha de ser capaç de trobar i valorar críticament la literatura adequada per a la presa de decisions en matèria de prevenció o tractament en ciències de la salut.
- José Manuel Ramos Rincón
- Mariano Nicolas Andres Collado
- José Vicente Toledo Marhuenda
- Vicente Eduardo Climent Payá
- José Bañuls Roca
- Andres Navarro Ruiz
- Maria Del Mar Masiá Cannuto
- José María Rodríguez Ingelmo
- Eduardo Climent Grana
- Patricio Más Serrano
- Emilio Flores Pardo
- M. Rosario Sánchez Marínez
- Ana Maestre Peiró
- Pedro Llorens Soriano
- Antonio Arroyo Sebastián
- Ana Esther Sirvent Pedreño
- Isabel Belinchón Romero
- Lorena García Fernández
- Francisco Javier Pérez Contreras
- Vicente Boix Martínez
- Luis Manuel Hernández Blasco
- Jose Antonio López Fernández
- Victor Soriano Gomis
- Francisco Javier Gonzalez De Déu
- Alberto Miñano Pérez
- Ricardo Serrano García
- Guillermo Severa Ferrándiz
- Rosa Fuster Ruiz De Apodaca
- Pedro José Moya Forcen
- Rodrigo Joaquín Jover Martínez
- Angel Constantino Pérez Sempere
- Jaime Latour Pérez
- María Teresa Lozano Palència
- Nuria Padrós Flores
- Ángeles Franco López
- Manuel Romero Simó
- Esther Caparros Cayuela
- Blanca Juana Lumbreras Lacarra
- Sergio Padílla Urrea
- Joaquín Portilla Sogorb
- José Cánovas Robles
- Ernesto Cortés Castell
- Esther Teresa Fuente Marhuenda
- Eva Ausó Monrreal
- Fernando Anacleto López Prats
- Ruben José Frances Guarinos
- Juan Carlos Martínez Escoriza
- Maria Del Carmen Salines La Casta
- Francisco José Quereda Seguí
- María Isabel Betlloch Més
- Francisco Javier Lacueva Gómez
- Jorge Luciano Va aliar Sanz
- Pascual Marco Vera
- Maria Isabel Acien Sánchez
- Vicente Bertomeu González
- Maria Del Mar Blanes Martínez
- Luis Gómez Pérez
- Miguel Ahumada Pérez
Línies d’Especialitat amb Matèries Optatives
Es trien 12 crèdits ECTS dels 30 oferits.
Assajos Clínics i Investigació Clínica
L’alumne aprendrà el paper dels assajos clínics en la investigació clínica, els diferents tipus d’assajos clínics i la seua validesa en l’evidència científica, els aspectes legals i bioéticos de la investigació en assajos clínics i del farmacèutic en l’assaig clínic. Tot això repartit en cinc unitats didàctiques:
- Paper dels assajos clíncos en la investigació clínica
- Característiques dels assajos clínics
- Aspectes legals i bioéticos de la investigació en assajos clínics
- Descripció i procés d’un assaig clínic
- Gestió de medicaments en investigació clínica
Segon Semestre 4.5 ECTS Teoria | 0 ECTS Pràctica
- María del Mar Masiá Canó
- Isabel Belinchón Romero
- José Manuel Ramos Rincón
- Félix Gutiérrez Rodero
Investigació en Gestió Clínica
Aquesta assignatura pretén dotar a l’alumne dels coneixements necessaris per a realitzar investigació en l’àmbit de de la planificació, coordinació i millora de serveis sanitaris. L’assignatura va dirigida a professionals amb responsabilitat o interés en la gestió de centres i serveis sanitaris, incloent als gestors clínics (caps de servei o secció hospitalaris; coordinadors d’atenció primària).
L’enfocament de l’assignatura està dividit en dos mòduls. El primer mòdul és de tipus conceptual, proporciona les claus per a dissenyar i avaluar una investigació en l’àmbit de la gestió clínica. El segon mòdul és de tipus pràctic, proposa a l’alumne el disseny d’una investigació en gestió clínica en el seu mitjà per a aplicar els coneixements teòrics adquirits.
- Emilio Flores Pardo
- Jose Joaquin Uris Segelles
- Isabel Belinchon Romero
- Francisco Javier Fernández Sánchez
Metodologia de la Investigació Qualitativa en Ciència de la Salut
Metodologia Qualitativa. Dissenys i fases de la investigació qualitativa. Anàlisi de dades qualitatives, de les consideracions generals als procediments. Qualitat de la investigació qualitativa. Grups focals com a tècnica d’investigació: disseny i aplicabilitat. La investigació-acció i la seua aplicabilitat en ciències de la salut. Gènere i Salut. Manera de preparar un protocol d’investigació en Investigació qualitativa. Eines informàtiques i altres recursos d’interés per a la investigació qualitativa.
- Concepción Carratalá Munuera
- Antonio Palazón Bru
- Domingo Orozco Beltrán
- Isabel Belinchón Romero
Tècniques In vivo i In vitro en la Investigació Clínica
En aquesta assignatura es capacitara a l’alumne per a entendre i manejar les dades clíniques i biològiques que aporta un laboratori clínic o bàsic, així com la seua variabilitat, sensibilitat i especificitat.
Els continguts teòrics es presentaren en dues unitats, i per als pràctics es requerirà haver fet una estada de 35 hores (1 setmana) en un laboratori clínic o bàsic aprenent una o diverses tècniques, sobre les quals s’escriurà una recensió .
Unitat 1. Fiabilitat i validesa de les dades d’investigació en laboratori – Fiabilitat, reproducibilidad en el laboratori – Valoració de la metodologia en la investigació sobre proves diagnòstiques de laboratori
Unitat 2. El laboratori en la investigació. – Proves clíniques in vivo i in vitro en Al·lèrgia i Immunologia Clínica – Eines d’Immunologia i biologia molecular aplicades a la investigació clínica – Concepte d’interacció antigen-anticòs, enzim inmuno-anàlisi, espectre-electroforesi, arrays, seqüenciació genòmica, etc.
Unitat 3. Pràctica en laboratori amb finalitats d’investigació – L’alumne haurà de realitzar una estada de 35 hores en un laboratori clínic o bàsic, comprenent la metodologia de la investigació bàsica. Pot ser un laboratori d’Al·lèrgia, de Bioquímica clínica, d’Immunologia, de Microbiologia, d’Hematologia o d’Investigació molecular, acreditat per a la investigació en qualsevol Centre o Hospital d’Espanya, i que accedisca a l’estada de l’alumne. – Per a la realització de l’estada es realitzaran els contactes oportuns amb els Centres més pròxims als alumnes per al desenvolupament d’aquesta.
- Francisco Javier Fernández Sánchez
- Victor Soriano Gomis
- Emilio Flores Pardo
Escriptura i Publicació d'un Article Científic
Aquesta assignatura descriu la importància de la publicació científica i les eines per a avaluar la qualitat científica d’una publicació, d’un autor, d’una revista i d’una institució. A continuació es mostren les tècniques per a millorar l’escriptura d’articles científics i aconseguir la seua publicació. Es descriu el procés de publicació científica i aspectes ètics relacionats. A més es presenten les eines per a avaluar els treballs de recerca en Ciències de la Salut. Es descriuen els principals formats de comunicació científica, i es detalla com escriure articles originals i articles de revisió. A més en l’assignatura s’aprendrà a citar documents científics, i el maneig de sistemes automatitzats de referències bibliogràfiques. Donarem les claus per a estructurar i preparar correctament una Tesi Doctoral.
- Isabel Belinchón Romero
- José Manuel Ramos Rincón
- Carmen Sánchez Ardila
Revisions Sistemàtiques i Metaanálisis
Les revisions sistemàtiques constitueixen una peça essencial en el procés de translació del coneixement científic a la pràctica clínica. L’assignatura va dirigida tant als usuaris (investigadors clínics o no) que utilitzen revisions per a la seua posada al dia com als investigadors que s’inicien en la realització d’una revisió sistemàtica. En enfocament és eminentment conceptual, i intenta proporcionar les claus per a avaluar críticament i realitzar una revisió sistemàtica i un metaanálisis amb el mínim de notacions matemàtiques.
- José Manuel Ramos Rincón
- Emilio Flores Pardo
- Isabel Belinchón Romero
- Eva De Miguel Balsa
- Maria Teresa Sempere Selva
Mètode Científic en la Presa de decisions Clíniques
En aquesta assignatura l’alumne se li capacitarà per a la presa de decisions clíniques, conéixer l’eficàcia, efectivitat i eficiència de les activitats preventives en intervencions terapèutiques. A més es mostrarà per a comprendre la importància de la síntesi dels resultats de la investigació, amb cinc unitats didàctiques.
- Metodologia de la presa de decisions en clínica. Guies de pràctica clínica. Nivells d’evidència científica
- Eficàcia, efectivitat i eficiència de les activitats preventives
- Proves complementàries en el diagnòstic clínic. Indicadors de validesa i utilitat
- Eficàcia, efectivitat i eficiència de les intervencions terapèutiques
- Síntesi de resultats: fique-anàlisi, revisions sistemàtiques i revistes de síntesis
- Domingo Orozco Beltrán
- Concepción Carratalá Munuera
- Emilio Flores Pardo
- Vicente Francisco Gil Guillén
Tècniques de Comunicació i Eines Web en Investigació
En aquesta assignatura es pretén ensenyar a l’alumne a comprendre la dinàmica de la presentació oral del treball científic, analitzar els públics objectius, les seues circumstàncies i interessos com a oïdors, estructurar el discurs en funció d’aqueixes circumstàncies, adquirir habilitats i recursos de comunicació al servei de l’eficàcia del discurs.
D’altra banda, es pretén que l’alumne conega i utilitze eines disponibles en la web per a la seua utilització en la investigació. Entre altres es treballarà amb documents col·laboratius, fòrums, calendaris, videoconferències, vídeo conferencies, blogs i xarxes socials professions per a accedir i compartir informació.
- José Manuel Ramos Rincón
- Emilio Flores Pardo
- María Asunción Martínez Mayoral
- Carlos Javier Van-Der Hofstadt Roman
Treball Fi de Màster
El Departament de Medicina Clínica definirà en el moment de la convocatòria del Màster les possibles línies i projectes que puguen ser desenvolupats de forma voluntària pels alumnes inscrits en el Màster.
- Fco. Javier Fernández Sánchez
- Mariano Nicolas Andres Collado
- José Vicente Toledo Marhuenda
- Vicente Eduardo Climent Payá
- José Bañuls Roca
- Andres Navarro Ruiz
- Pascual Fernández Abellan
- Maria Del Mar Masiá Cannuto
- José María Rodríguez Ingelmo
- Eduardo Climent Grana
- Patricio Más Serrano
- Emilio Flores Pardo
- M. Rosario Sánchez Marínez
- Ana Maestre Peiró
- Pedro Llorens Soriano
- Antonio Arroyo Sebastián
- Ana Esther Sirvent Pedreño
- María Isabel Pérez Soto
- Isabel Belinchón Romero
- Lorena García Fernández
- José Manuel Ramos Rincón
- Luis Manuel Hernández Blasco
- Jose Antonio López Fernández
- Victor Soriano Gomis
- Francisco Javier Gonzalez De Déu
- Alberto Miñano Pérez
- Ricardo Serrano García
- Guillermo Severa Ferrándiz
- Rosa Fuster Ruiz De Apodaca
- Paloma Vela Casasempere
- Antonio Palazón Bru
- Pedro José Moya Forcen
- Rodrigo Joaquín Jover Martínez
- Angel Constantino Pérez Sempere
- Jaime Latour Pérez
- Sergio Ortiz Sebastián
- María Teresa Lozano Palència
- Nuria Padrós Flores
- Ángeles Franco López
- Blanca Juana Lumbreras Lacarra
- Carlos de la Sen Fernández
- Félix Gutiérrez Rodero
- Joaquín Portilla Sogorb
- José Cánovas Robles
- Ernesto Cortés Castell
- Antonio Miguel Picó Alfonso
- Esther Teresa Fuente Marhuenda
- Eva Ausó Monrreal
- Fernando Anacleto López Prats
- Ruben José Frances Guarinos
- Juan Carlos Martínez Escoriza
- Maria Del Carmen Salines La Casta
- Francisco José Quereda Seguí
- Francisco Javier Lacueva Gómez
- María Dels Reis Pasqual Pérez
- Jorge Luciano Va aliar Sanz
- Mercedes Juste Ruiz
- Pascual Marco Vera
- Maria Isabel Acien Sánchez
- Vicente Bertomeu González
- Maria Del Mar Blanes Martínez
- Luis Gómez Pérez
- Miguel Ahumada Pérez
PROFESSORAT
MÉS DE 40 PROFESSORS
Els professors són la principal garantia d’un màster amb vocació d’ensenyar-te a distància. Catedràtics, professors titulars, quinquennis, material oferit en la web: són algunes de les nostres eines disposades per a la teua formació.
EQUIP DIRECTIU
Francisco Javier Fernández Sánchez
Director
Emilio Flores Pardo
Profesor Coordinador
Inmaculada García Moñino
Secretaria
Isabel Belinchón Romero
Profesor Coordinador
RESPONSABLES ASIGNATURAS
Blanca Juana Lumbreras Lacarra
Universidad Miguel Hernández de Elche
Enrique Perdiguero Gil
Universidad Miguel Hernández de Elche
María del Mar Masía Canuto
Universidad Miguel Hernández de Elche
Domingo Orozco Beltrán
Profesor asociado Universidad Miguel Hernández de Elche
Concepción Carratalá Munuera
Profesor Ayudante Doctor Universidad Miguel Hernández de Elche
OTROS DOCENTES
María Isabel Acien Sánchez
Profesora asociada Universidad Miguel Hernández de Elche
Miguel Ahumada Vidal
Profesor Universidad Miguel Hernández de Elche
Jorge Luciano Alió Sanz
catedrático Universidad Miguel Hernández de Elche
Mariano Nicolas Andres Collado
Universidad Miguel Hernández de Elche
Antonio Arroyo Sebastián
Universidad Miguel Hernández de Elche
Vicente Bertomeu González
Universidad Miguel Hernández de Elche
Vicente Boix Martínez
Universidad Miguel Hernández de Elche
Eduardo Climent Grana
Universidad Miguel Hernández de Elche
Pascual Fernández Abellan
Universidad Miguel Hernández de Elche
Esther Teresa Fuentes Marhuenda
Universidad Miguel Hernández de Elche
Vicente Francisco Gil Guillén
Universidad Miguel Hernández de Elche
Félix Gutiérrez Rodero
Universidad Miguel Hernández de Elche
Mercedes Juste Ruiz
Universidad Miguel Hernández de Elche
Pedro Llorens Soriano
Universidad Miguel Hernández de Elche
Teresa Lozano Palencia
Universidad Miguel Hernández de Elche
Alberto Miñano Pérez
Universidad Miguel Hernández de Elche
Sergio Ortiz Sebastian
Universidad Miguel Hernández de Elche
Antonio Palazón Bru
Profesor Ayudante Doctor Universidad Miguel Hernández de Elche
Francisco Javier Pérez Contreras
Universidad Miguel Hernández de Elche
Antonio Miguel Picó Alfonso
Universidad Miguel Hernández de Elche
Francisco José Quereda Seguí
Universidad Miguel Hernández de Elche
María del Carmen Salinas La Casta
Universidad Miguel Hernández de Elche
Ricardo Serrano García
Universidad Miguel Hernández de Elche
Victor Soriano Gomis
Universidad Miguel Hernández de Elche
Carlos Javier Van-Der-Hofstadt Roman
Universidad Miguel Hernández de Elche
Caridad Tapia Collados
Profesor Universidad Miguel Hernández de Elche
Lucy Anne Parker
Universidad Miguel Hernández de Elche
Eva Ausó Monreal
Universidad Miguel Hernández de Elche
María Isabel Betlloch Mas
Universidad Miguel Hernández de Elche
José Canovas Robles
Universidad Miguel Hernández de Elche
Vicente Eduardo Climent Payá
Universidad Miguel Hernández de Elche
Rubén Francés Guarinos
Universidad Miguel Hernández de Elche
Rosa Fuster Ruiz de Apodaca
Universidad Miguel Hernández de Elche
Luis Gómez Pérez
Universidad Miguel Hernández de Elche
Luis Manuel Hernández Blasco
Universidad Miguel Hernández de Elche
Francisco Javier Lacueva Gómez
Universidad Miguel Hernández de Elche
Jose Antonio López Fernández
Universidad Miguel Hernández de Elche
Ana Maestre Peiró
Universidad Miguel Hernández de Elche
Juan Carlos Martínez Escoriza
Universidad Miguel Hernández de Elche
Pedro José Moyá Forcen
Universidad Miguel Hernández de Elche
Sergio Padilla Urrea
Universidad Miguel Hernández de Elche
María de los Reyes Pascual Pérez
Universidad Miguel Hernández de Elche
Ángel Constantino Pérez Sempere
Universidad Miguel Hernández de Elche
Joaquín Portilla Sogorb
Universidad Miguel Hernández de Elche
José María Rodríguez Ingelmo
Universidad Miguel Hernández de Elche
M Rosario Sánchez Martínez
Universidad Miguel Hernández de Elche
Guillermo Severa Ferrándiz
Universidad Miguel Hernández de Elche
José Vicente Toledo Marhuenda
Universidad Miguel Hernández de Elche
Carmen Paloma Vela Casasempere
Universidad Miguel Hernández de Elche
Enrique Bernal Morell
Profesor Universidad Miguel Hernández de Elche
Jesús Maria Aranaz Andres
Universidad Miguel Hernández de Elche
Jose Bañuls Roca
Universidad Miguel Hernández de Elche
María Del Mar Blanes Martínez
Universidad Miguel Hernández de Elche
Esther Caparrós Cayuela
Universidad Miguel Hernández de Elche
Ernesto Cortes Castell
Universidad Miguel Hernández de Elche
Ángeles Franco López
Universidad Miguel Hernández de Elche
Lorena García Fernández
Universidad Miguel Hernández de Elche
Javier González de Dios
Universidad Miguel Hernández de Elche
Rodrigo Joaquín Jover Martínez
Universidad Miguel Hernández de Elche
Jaime Latour Pérez
Universidad Miguel Hernández de Elche
Fernando Anacleto López Prats
Universidad Miguel Hernández de Elche
Pascual Marco Vera
Universidad Miguel Hernández de Elche
Patricio Mas Serrano
Universidad Miguel Hernández de Elche
Andrés Navarro Ruiz
Universidad Miguel Hernández de Elche
Nuria Padrós Flores
Universidad Miguel Hernández de Elche
María Asunción Pastor Valero
Universidad Miguel Hernández de Elche
Mª Isabel Pérez Soto
Universidad Miguel Hernández de Elche
María José Prieto Castelló
Universidad Miguel Hernández de Elche
Manuel Romero Simo
Universidad Miguel Hernández de Elche
Carlos de la Sen Fernández
Universidad Miguel Hernández de Elche
Ana Esther Sirvent Pedreño
Universidad Miguel Hernández de Elche
Joaquín José Uris Selles
Universidad Miguel Hernández de Elche
Rosa María Sánchez Pérez
Profesor Universidad Miguel Hernández de Elche
César González Martínez
Profesor Universidad Miguel Hernández de Elche
CONTACTE
Director del Màster Universitari en Recerca en Medicina Clínica
Dr. José Manuel Ramos Rincón
Sotsdirector del Màster Universitari en Recerca en Medicina Clínica
Departamento de Medicina Clínica